Menú
Multitudinari aniversari de La Patum com a Patrimoni de la Humanitat.
Aquest dissabte s’han complert 18 anys des que la festa berguedana per excel·lència va ser reconeguda per la UNESCO com a festa universal, i la plaça de Sant Pere s’ha vestit de gala per celebrar-ho. Les bombolles de Pep Bou i Martin Cattani hi han posat la màgia, la Cobla Berga Jove hi ha posat la música i la generació del 2005 (els joves que, com La Patum, aquest any han fet 18 anys) han bufat un pastís enorme de piruletes amb la imatge de La Patum.
L’acte ha començat amb una apagada de llums que a molts de ben segur que ha recordat a la de l’inici d’un salt de plens. La cobla ha interpretat “Olors de Patum”, un galop patumaire de Neus Simon, i amb Bou i Cattani fent volar les primeres bombolles del vespre a la plaça. Tot plegat, en un balcó il·luminat amb colors i guarnit ja amb llums de Nadal.
En la part inicial de l’acte, el presentador, el periodista Xavi Rossinyol, ha fet pujar a l’escenari ubicat al mig de la plaça als patumaires homenatjats i representants de l’Ajuntament de Berga els han entregat un reconeixement a la seva tasca en la preservació de la festa. Són Emília Rodríguez, Ton Elias i Ramon Vilalta, tot i que aquest últim no ha pogut rebre el reconeixement de forma presencial per motius de salut. Rodríguez va ser una de les primeres dones a col·laborar amb la comparsa dels plens i maces. Elias va ser guitaire de nen i geganter de gran, i Vilalta va ser geganter i també cuidador de La Patum Infantil.
La següent persona a pujar a l’escenari ha estat Carme Polo i Vives. Va ser la representant de la candidatura de La Patum a la proclamació que la UNESCO va fer a París, ara fa 18 anys, i va ser l’encarregada de defensar la festa davant el jurat internacional. Polo ha recordat que la UNESCO va definir La Patum com “un extraordinari document d’expressió popular i un veritable tresor artístic”. També ha destacat que la princesa de Jordània, una de les membres del jurat, va exalçar especialment el paper que tenen els infants a la festa. “El vídeo promocional, on apareixien nens de La Patum Infantil, els va transmetre que era una festa que feia un gran treball amb els infants i que tenia la continuïtat generacional assegurada. Els va entendrir molt, sobretot a la princesa”. Per acabar, Polo, ha encoratjat els berguedans a “seguir gaudint d’una manera tan intensa cada Patum”.
Acte seguit, ha estat el torn dels joves de la generació del 2005. Una seixantena de nascuts fa 18 anys han pujat a l’escenari per destapar les parets d’una carpa que amagava un pastís gegant de Patum. Han bufat les espelmes del pastís i, després, un d’ells, l’actor Eudald Feliu, ha fet un parlament en representació de tots.
Feliu ha dit que, tot i que d’aquell 2005 ells no en recorden res perquè tot just tenien uns mesos de vida, sí que té la certesa que totes les tradicions de la ciutat (entre elles, La Patum) es van celebrar. I n’ha fet una reflexió: “Si sé totes aquestes coses és perquè això són les tradicions que no canvien mai, però que canvien tant. I no és bonic això? Diu molt de nosaltres i ens demostra que junts som capaços de fer coses gegants”.
Per acabar, l’alcalde, Ivan Sànchez, ha tancat la part de parlaments i ha agraït a tots els càrrecs electes que l’han precedit per la implicació en La Patum, tant alcaldes com regidors i regidores de l’ajuntament. “Tenim la millor festa del món i el millor tresor de les nostres vides”, ha dit. I per acabar, s’ha referit a una cita del dissenyador Salvador Vinyes: “A La Patum, l’individu no és res, l’important és el col·lectiu”.
L’acte ha acabat amb l’espectacle de Pep Bou, Martin Cattani i la Cobla Berga Jove. Els músics han interpretat un ball de nans vells i gegants, la música dels nans nous, l’àliga i un tirabol (“El Patumaire”). Han tocat músiques arranjades expressament per a l’espectacle de les bombolles i, mentre ells tocaven, Bou i Cattani, davant seu, al balcó, feien tota mena de formes amb bombolles.
A la plaça, centenars de persones s’ho miraven bocabadades. Els més petits lluitaven als peus de l’Ajuntament per poder fer esclatar tantes bombolles com podien. Els joves gravaven amb el mòbil per no perdre’s cap detall. I els més grans s’ho miraven embadalits i feien saltirons al ritme de la música que sona per Corpus. L’acte s’ha acabat amb la generació del 2005 repartint les piruletes del pastís a tots els assistents.
