Menú
“La fotografia és l’oxigen que em fa viure”. Rosalina Camps Compañó va néixer el 1931 a Bagà i s’ha expressat artísticament a través de la fotografia de forma autodidacta.
L’Arxiu Comarcal del Berguedà li dedica una exposició per mostrar una part del seu llegat fotogràfic format per unes 86.000 imatges que la fotògrafa ha dipositat a l’arxiu per a la seva preservació. La mostra s’ha inaugurat aquest dimecres 14 de juny i ha comptat amb l’assistència de la fotògrafa Rosalina Camps; el director dels serveis territorials de Cultura a la Catalunya Central, Francesc Serra; l’alcalde de Bagà, Joan Oña, el regidor de Turisme, Festes i Participació popular de l’Ajuntament de Berga, Andreu Comas; i el director de l’Arxiu Comarcal del Berguedà, Abel Rubió.
L’exposició es podrà visitar al vestíbul de l’Arxiu Comarcal del Berguedà fins al 21 de juliol, els dies feiners de 8 a 15 h, i també durant els actes que es portin a terme al Pavelló de Suècia.
Amb quinze anys va comprar-se la seva primera càmera juntament amb el seu germà. A partir d’aleshores, va anar aprofundint en el coneixement fotogràfic amb diferents càmeres, un laboratori que li va regalar el seu marit Manel Cisa i que li va permetre experimentar en el revelat i el contacte permanent amb bons fotògrafs i artistes. És un exemple de l’entrada de la dona en el món de la fotografia, en un temps en què aquest art era gairebé exclusivament d’homes.
Al llarg dels anys ha retratat multitud de persones i llocs. En l’àmbit del retrat destaquen tots aquells a familiars i amics, gairebé sempre abillats amb elements de vestuari i objectes que els donen un caire singular. En la seva part més personal, la seva trena, una capa negra amb caputxa i les corbates l’han acompanyat tota la vida i li han donat un fort caràcter. Les seves fotografies sempre busquen una intenció, un sentit artístic que aporti un missatge específic a l’espectador, en molts casos hi trobem un fi sentit de l’humor darrere seu.
La seva obra té dos nuclis principals, Bagà i Manresa. Aquestes dues poblacions són les que acumulen major nombre d’imatges, molt especialment de les seves festes i la seva gent. També són importants quantitativament les fotografies festes a Calafell, on estiuejava, però també en altres poblacions com Gósol, Berga, Guardiola de Berguedà o Igualada.
El primer dels nombrosos premis rebuts va ser l’any 1958, al qual m’han seguit molts altres, sobretot d’àmbit estatal, com ara els atorgats per TVE, Pérez de Rozas o Mundo Social. També han estat moltes les exposicions realitzades i projectes empresos. Cal destacar la seva entrada al Vaticà fent-se passar per reportera del diari “Manresa” per fotografiar de prop el Papa Pau VI, la coneixença amb Salvador Dalí o la relació mantinguda amb grans fotògrafs. Menció especial mereix el pintor Rafael Fernández de Soto, parent seu, ella feia de marxant del seu art i ell pintava petits elements en algunes fotografies o corbates, a banda de molts altres moments compartits.
La part més significativa de les imatges fetes per Rosalina Camps arriba a través de negatius en blanc i negre (més de 58.000) i també en color (més de 18.000), però també a través de gairebé 10.000 positius de formats molt diversos. Alguns d’aquests positius eren les imatges revelades, però molts d’ells eren ampliacions de fotografies, pensades per a ser presentades en concursos de fotografia. També són destacables les diapositives que té el fons, així com la imatge digital, més moderna. És molt bon complement per a entendre la seva obra la part de documentació textual que conté, especialment els cartells i tríptics d’exposicions, i també els butlletins de nombroses associacions fotogràfiques.
